JOVE DE SOLSONA, AIXECA'T I SIGUES TESTIMONI
Déu és real. És real i es fa present. Havent fet experiència d'això i amb l'alegria profunda de saber-nos estimats, acabàvem, fa unes setmanes, el recés d'Efatà Solsona. Gairebé una trentena de caminants i una quarantena de servidors van poder experimentar l'amor de Déu concret i palpable en un cap de setmana de recés testimonial i vivencial.
Una jove que va participar en el recés, va escriure: "actualment, davant de tota la incertesa i inestabilitat puc parlar amb tranquil·litat i seguretat d'una experiència personal: Déu m'estima. La meva vida és estimada, ha estat estimada i abraçada pel Senyor i no deixarà d'estar-ho. Sense haver viscut una gran conversió, aquest cap de setmana han estat uns dies per llançar-me a confiar en Déu. També, de deixar-me cuidar per tots els servidors; estic profundament impactada per la seva estima i entrega incondicional... L'amor de Déu, del que tant havia sentit a parlar, es va fer visible en uns rostres i noms concrets".
Efatà dona plenitud a la vida ordinària de qualsevol jove cristià, que vulgui fer un pas més en la seva relació personal amb Jesús. Altrament, va dir: "vaig sortir de Solsona amb les mateixes limitacions personals, dificultats familiars, responsabilitats laborals i acadèmiques, incerteses davant el futur... Però tot això estava il·luminat per la confiança en Déu que omplia de sentit tota activitat, relació, decisió. La conclusió forta i definitiva de què Ell està present, donava empenta a qualsevol cosa a fer i des d'aleshores la meva mirada davant les coses de cada dia 'apuntava al Cel' ".
El cor del jove no es queda satisfet amb viure una vida superficial, necessita motius forts i contundents que posin en joc la pròpia vida. Els joves no ens acontentem amb sobreviure, estem cansats que ens parlin d'amors que no omplen, de festes que no ens fan feliços, de relacions superficials i destructives; que no apuntin a l'eternitat i que es quedin en el plaer i l'ús. Els joves necessitem saber i sentir que som estimats, un amor incondicional que vagi per sobre de les nostres capacitats, dons i virtuts: necessitem algú que ens digui, "ets tan preciós per a mi, tan valuós i estimat, que donaria altres homes en comptes teu, altres pobles, a canvi de la teva vida" (Is 43,4).
La grandesa de la proposta del cristià és la llibertat. La imatge del Senyor picant a la porta sense pany a l'exterior, il·lustrat pel pintor W. H. Hunt, The light of the world, resumeix el que vam viure: conscienciar-nos que és el Senyor qui truca i que podem obrir el cor, "Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi" (Ap 3, 20). Jesús es fa captaire del nostre amor. I nosaltres ens podem convertir en captaires del Cel si li obrim les portes del nostre cor. L'elecció més lliure de la nostra vida és regalar-li la nostra llibertat a Déu perquè ens dona la gana. No hi ha ningú més lliure que aquell que s'entrega per amor. Moltes vegades caminem per la vida amb un cor que no veu i que no sent, i Efatà ens ha fet obrir-nos a aquesta realitat: una realitat que de vegades pot ser sensible i d'altres vegades no.
Joves de Solsona i Mike Ventura - Delegació de Joventut de Solsona
