"Una oportunitat per a les noves generacions"

Coincideixo preparant l'article amb els darrers dies de la Cimera de Glasgow pel canvi climàtic, i deixant ressonar les paraules del papa Francesc en la pregària de l'àngelus d'aquest diumenge: demanar respostes efectives que puguin oferir una esperança concreta a les noves generacions. (Consulta link). En aquests darrers mesos hem tingut la presentació i possible desenvolupament d'alguns projectes com són l'ampliació de l'aeroport del Prat i de l'abocador de Can Mata, el desenvolupament del polígon de la Conca d'Òdena i del parc d'aerogeneradors de la Serra de Feixes, la MAT des de Teruel al Baix Llobregat ..., arreu del territori del nostre país trobarem molts altres exemples.

Desitjo provocar diàleg, reflexió, coneixement, posicionament i compromís, tant a nivell personal, en mi i cadascú de nosaltres, com també comunitàriament i socialment, a les nostres famílies, les nostres parròquies, a la pastoral juvenil, i al conjunt d'entitats i institucions.

Aquesta qüestió com moltes (o totes) tenen moltes aproximacions, però em ressona amb força la crida a aturar una mica la marxa, a posar-hi alguns límits racionals i fins i tot a tornar enrere abans no sigui tard. Sabem que és insostenible el comportament de consumir i destruir més i més, mentre que altres encara no poden viure d'acord amb la seva dignitat humana. Per això ha arribat l'hora d'acceptar cert decreixement a Catalunya i al món occidental aportant recursos perquè es pugui créixer sanament en altres parts. No són pocs el economistes, mitjans de comunicació i altres actors que també opinen contràriament a la proposta del decreixement.

La dignitat de cada persona humana i el bé comú són qüestions que haurien d'estructurar tota política econòmica, però a vegades semblen només apèndixs agregats des de fora per a completar un discurs polític sense perspectives ni programes de veritable desenvolupament integral. Quantes paraules han esdevingut molestes per a aquest sistema!

També necessitem canviar el model de desenvolupament local i global, i tenir en compte que un desenvolupament tecnològic i econòmic que no deixa un món millor i una qualitat de vida integralment superior no pot considerar-se progrés.

Patim una dictadura de l'economia sense un rostre i sense un objectiu veritablement humà. Estem immersos en una crisi antropològica que redueix l'ésser humà a una sola necessitat: el consum.

El canvi climàtic és un problema global amb greus dimensions ambientals, socials, econòmiques, distributives i polítiques, i planteja un dels principals desafiaments actuals per a la humanitat.

La terra és essencialment una herència comuna, els fruits de la qual han de beneficiar tothom. Per als creients, això es converteix en una qüestió de fidelitat al Creador, perquè Déu va crear el món per a tots. Per consegüent, qualsevol plantejament econòmic i ecològic ha d'incorporar una perspectiva social que tingui en compte els drets fonamentals dels més pobres.

En el si de l'Església, a més dels negacionistes, han sorgit diverses iniciatives que volen sumar oportunitats a les noves generacions i que comparteixo amb vosaltres (@ecoparroquies i @economiadefrancesc), i cerquen una conversió fruit de la resposta a la crida a tenir cura de la casa comuna.

Que ens puguem trobar en una vida renovada i en les diverses iniciatives amb què expressem lloat sigueu, Senyor nostre.

Piera,  novembre de 2021

Carles Muñiz Pérez, prevere