Quan els joves coneixen el testimoni de Sant Francesc d’Assís els segueix resultant actual, atractiu i desperta, almenys, la curiositat com un jove ric ho deixa literalment tot i es posa a lloar el Senyor en la seva vida.

Sant Francesc manifesta una atenció particular vers la creació de Déu i cap als més pobres i abandonats; viu com inseparable la preocupació per la natura, la justícia amb els pobres, el compromís amb la societat i la pau interior. Per a ell cada criatura era una germana, en la relació amb totes les criatures renuncia a convertir-les en un objecte d’ús i domini. És capaç de reconèixer la natura com un fantàstic llibre on Déu ens parla i ens reflecteix alguna cosa de la seva bellesa y bondat. I tot això ho fa vivint una meravellosa fraternitat.

L’encíclica “Laudato Si” fa una crida als joves i no tan joves a una conversió ecològica, a la necessitat d’alimentar una passió per cuidar el món. Una conversió que naix des de dins i lligada a una espiritualitat que no queda desconnectada del propi cos ni de la natura. El papa ancora aquesta conversió i espiritualitat en els vint segles d’història de l’Església i ens recorda com Benet XVI ja en l’inici del seu ministeri ens deia que els deserts exteriors es multipliquen en el món perquè s’han estès els deserts interiors.

Alerta que davant aquesta crida i espiritualitat, alguns cristians se’n burlen i romanen passius a les necessitats del medi ambient, caient així en una incoherència vital; no podem oblidar que viure la vocació de ser protectors de l’obra de Déu és part essencial d’una existència virtuosa en la vida cristiana.

El desgast ambiental és un tema global que implica a la humanitat sencera i per això aquesta conversió ecològica no deixa de ser també una conversió comunitària perquè als problemes socials es respon amb xarxes comunitàries i l’Església tenim l’oportunitat de formar-la.

A tota aquesta situació el papa ens proposa unes senzilles, clares i profundes actituds que ajudaran als creients i també als joves, a viure una espiritualitat ecològica:

  1. Gratitud i gratuïtat. El món és un do del Pare al qual li hem de respondre amb gestos gratuïts i generosos encara que ningú els vegi.
  2. Una comunió universal manifestada amb una amorosa consciència de no estar desconnectats de les altres criatures, el món es contempla des de dins.
  3. Despertar la creativitat i l’entusiasme essent instruments que ajudin a resoldre els drames del món oferint-se a Déu en els germans que més ho necessiten.

Que aquestes línies d’espiritualitat ecològica ens moguin a compartir amb les generacions més joves l’experiència profunda de la vivència i presència de Déu en el quotidià.

Mn. IVAN CID

Delegat de Joventut de la diòcesi de Tortosa

Tipus
Laudato si'

Comparteix a: