Jesús ens ensenya a estimar el món perquè és obra de Déu (cf. Gn 1) i cap obra de Déu va contra l’home, al contrari, en la Creació es donen les condicions de possibilitat perquè l'home i la dona es realitzin com a tal i amb la seva vida lloïn a Déu.

Sembla paradoxal veure com el nostre món està sent víctima d'una polarització entre els que fan de la Terra una deessa “adorable” —personificant-la, no a l’estil de Sant Francesc d’Assis, i moltes vegades caient en absurds— i d'aquells que viuen en el món pensant que en són els propietaris i dominadors, i que els seus recursos són infinits, contribuint així a la destrucció del planeta.

Jesús, amb la seva vida, ens dona exemple de com cal viure en el món, de com hem de ser els cristians corrents, integrant dins la nostra vida l'amor a la Creació, sense que es converteixi en un ídol, construint així un canvi més profund en la nostra societat, del nostre estil de vida, els models de producció i consum, salvaguardant les condicions morals d'una autèntica ecologia humana —va escriure Sant Joan Pau II—. En els punts 98 i 99 de la carta encíclica Laudato si’ el Papa ens ajuda a veure com Crist està integrat en el món des del principi i fins al final de la seva vida.  

“Jesús vivia en harmonia plena amb la creació, i els altres se’n meravellaven”, ens diu el Sant Pare. Jesús és Amor (cf. 1 Jo 4, 8), el contrari de l’amor és l'ús —havia dit Joan Pau II. El Senyor no va venir a la terra per fer-ne ús o mal ús, sinó per estimar-la, en totes les seves dimensions i expressions, i per donar-nos-en exemple.

Per això, el Papa Francesc insisteix que: “No semblava pas com un asceta separat del món o enemic de les coses agradables de la vida”. El Senyor n’era conscient i sabia que tot allò de bo que hi ha en el món és obra de Déu, és un regal de Déu-Pare a la humanitat sencera.

“Lloat sigueu” és una acció de gràcies pel do de la Creació, que es concreta amb obres. Jesús ens ensenya a treballar, a relacionar-nos amb el medi, a santificar-nos en la nostra vida ordinària, donant així l’autèntic valor i sentit a les coses, ensenyant-nos la paternitat divina de Déu, que tot ho ha posat al servei dels seus fills, per amor: i això comporta uns drets i uns deures, i justament per això no ens els vol estalviar. L'amor i el sofriment, el sacrifici, van agafats de la mà, l’exaltació de Jesucrist ve per la seva mort a la Creu (cf. Fl 2, 8-9) que dona sentit a tot i ho renova tot.

Els cristians necessitem entendre que el destí de tota la creació passa pel misteri de Crist, la segona persona de la Trinitat, que es va fer carn a la plenitud dels temps (cf. Jo 1, 14), i morí a la Creu per salvar al món, però que és present des de l’origen de totes les coses. S’encarnà en un món que Ell mateix havia creat —podem llegir en el pròleg de l'Evangeli de Sant Joan— per fer-lo nou (cf. Ap 21, 5): la petja de Déu a la terra es fa més present amb la seva vinguda, que amaga el seu propi misteri.

 

MIQUEL VENTURA SITJES

Delegat de Joventut del Bisbat de Solsona

Tipus
Laudato si'

Comparteix a: