El pecat s’ha de denunciar i el desig desordenat d’acumulació també. Crida contra la injustícia social i ambiental.
Què està passant a la nostra casa? Ens podria sonar a una pregunta analògica com la que el Senyor va fer a Caín: “On és el teu germà?” (Gn 4,9) i la resposta d’aquest al Creador: “No ho sé. Que potser sóc el guardià del meu germà?” (Gn 4,9). Són qüestions que ens fa Déu a cadascú de nosaltres. Ara bé, enmig del nostre món secularitzat potser és una pregunta que s’ha eliminat perquè ningú reconeix aquesta Veu que ens acompanya al llarg de la vida. Aquesta absència és un triomf de l’egoisme que impedeix la trobada amb els altres, amb l’Altre. Això és essencial perquè segons l’antropologia que exercim ens fa viure sense interpel·lacions enfront dels altres i mirant-nos al melic o bé ens disposa a acollir els altres sense condicions, sense reserves, sense prejudicis. Aquesta i no aquella és la gran victòria vertebrada de la Laudato Si: “Lloat sigueu Senyor” (Càntic de Sant Francesc) per tots i cadascun dels éssers que ens rodegen.
L’Evangeli de la Creació ens recorda la comunió entre tots els éssers de la humanitat i amb tota la Creació. La Revelació ens evoca l’abraçada cordial, atenta, pausada a totes aquestes presències que ens han de dur a la humanització a la qual estem cridats per designi diví. No fer-ho és abonar-se al caldo de cultiu de la depravació perquè justifica els principis contraris a aquesta trobada amb l’altre, com són la injustícia, l’egoisme, la insolidaritat, l’afany econòmic, que justifiquen tota mena d’ingerències i que aproven tota mena de desordre.
Davant aquesta realitat que s’allunya de la finalitat harmoniosa de la creació: “Déu veié que tot això era bo” (Gn 1,17), que ens evoca a la no dimensió profètica de la natura, hem de retrobar-nos novament amb ella i retornar a la gènesi que faci conscienciar la persona humana de la seva tasca amb la natura. Per tant, s’haurà de denunciar qualsevol acció o actitud que l’encamini a la seva destrucció, sabent que no serà fàcil per la por als poders fàctics que empren mesures de dissuasió a fi de continuar exercint la seva finalitat última, que són els guanys o lucre. Tal volta, la proposta més intel·ligent serà donar arguments que suavitzin les mesures emprades a fi que, en un futur no molt llunyà, hi hagi una harmonització entre les accions que permetin una reconstrucció que no posi en perill la casa comuna i els guanys per lobbies de poder.
Tots, sense exclusió, i mirant l’equilibri global per a tots, aquest haurà de ser el projecte comú per conviure i assegurar un món amb condicions per les generacions venidores.
MN . MANEL MERCADÉ
Delegat de Joventut del Bisbat de Lleida
