“Era bo de debò…”, aquesta és l’afirmació que el Gènesi va afirmant cada vegada que Déu crea en els diferents dies de la setmana, i per això, nosaltres avui ho podem continuar afirmant tot contemplant la naturalesa, sense deixar de perdre la capacitat de meravellar-nos: és bo de debò!

La “Laudato de si” del papa Francesc és una invitació per retornar la nostra mirada vers la creació que Déu ha posat a les nostres mans. Sí, una invitació a descobrir en l’ordre i la bellesa que ens ajuda a transcendir, la mà de Déu. Quin bon exercici a treballar amb els nostres joves: ensenyar a contemplar, acompanyar-los en gustar la bellesa, motivar-los a transcendir més enllà dels sentits... Sí, perquè la naturalesa ens parla tota ella de Déu, és una porta oberta a Ell, en la qual des dels creients més profunds, fins a aquells que estan en recerca o oberts a la seva presència, hi tenen accés.

Davant del caos i el desordre que massa vegades provoca el mal, la naturalesa ens parla de l’ordre establert per Déu, un ordre que ens porta a la vida i la plenitud.

No és en va que en el credo sempre professem que Déu és “creador del cel i de la terra”, el regal que Déu ha posat a les nostres mans, perquè el cuidéssim i ens fos ajuda en la nostra vida i en la nostra relació d’amor vers ell. Estimar la natura és estimar Déu i els homes!

En un món on cada vegada creix més la cura del medi ambient, la defensa dels ecosistemes, la sensibilització contra la mà destructora i caòtica de l’home, nosaltres, els cristians, tenim una oportunitat d’or de fer un pas més: abanderar l’estima per la naturalesa, però ajudant a descobrir que no és fruit de l’atzar, de la casualitat, sinó que és el regal que Déu ens va confiar i va deixar a les nostres mans perquè en tinguéssim cura. No en som amos i senyor, en som administradors i n’hem de ser responsables.

Entendre la naturalesa com el regal que Déu ens confia, com el camí de bellesa que ens apropa cap a Ell, com la responsabilitat que ens ha de fer créixer en la nostra maduresa humana, que ens ha de fer redescobrir la fraternitat universal, és un llenguatge que els nostres adolescents i joves poden captar i entendre, perquè són sensibles a aquesta realitat.

Massa vegades diem que el llenguatge o les preocupacions de l’Església resten lluny dels joves, doncs la naturalesa és tot el contrari, és una realitat sensible, una porta oberta al seu neguit més profund. I en aquest neguit hi trobem també l’interrogant i la resposta de Déu, un camí al primer anunci de Déu que poden entendre i acollir.

Que sapiguem acompanyar-los a fer aquest camí de redescobrir en la creació la proposta d’amor de Déu per cadascú de nosaltres i per tota la humanitat!

Lloat sigueu Senyor, que ens heu regalat la creació per créixer i multiplicar-nos, per trobar-nos personalment amb vós, per deixar-nos seduir per la seva bellesa que es concreta en cada petit detall.

 

Mn. Josep Mateu i Guarro

Director del SIJ

Tipus
Laudato si'

Comparteix a: