JOVE DE LLEIDA, AIXECA’T I SIGUES TESTIMONI
Hem viscut els dies de Nadal i tot “torna a la normalitat”, tornem a reprendre la rutina i sembla com si deixéssim enrere uns dies de germanor, alegria i pau. Tanmateix, el significat profund del Nadal no passa. Estem cridats a viure diàriament amb aquesta alegria.
Una jove del bisbat de Lleida ens exposa la seva vivència del Nadal i com ha viscut la preparació d’aquests dies de festa. I alhora, ens planteja uns quants interrogants i reflexions arrel de la trobada que van tenir els joves de Lleida: Caminat junts cap al Nadal, organitzada per la Delegació Pastoral de Joves del bisbat de Lleida (DPJ).
El poble que vivia a la fosca, ha vist una gran llum (Is 9, 1)
Si em preguntessin què simbolitza el Nadal per a mi ho resumiria amb dues paraules: esperança i il·lusió. Per a mi, l’experiència personal de ser monitora de lleure m'ha fet veure la capacitat que tenim per tal de canviar-ho tot. En aquest món ple d'injustícies i desigualtats hem d'estar disposades a posar-nos en camí per tal que tothom visqui l'arribada del Regne de Déu en pau.
Amb els joves de Lleida ens vam trobar fa unes setmanes per celebrar la vetlla de Nadal. És ja tradició que a Lleida ens apleguem els joves del bisbat per fer una vetlla de pregària per preparar-nos a viure amb sentit aquest dies. Entre les joves que hi érem em vaig posar a pensar en la sort que tenim de viure en aquest entorn. La vetlla, però, em va ajudar a adonar-me que no per tothom és així. Tal com vam llegir a la lectura, moltes persones viuen encara en la fosca, nosaltres mateixos, moltes vegades també tenim aquesta sensació de caminar a les fosques. Però aquest poble que camina a les fosques s’omple d’alegria perquè ha vist una gran Llum.
El poble que caminava en la fosca
ha vist una gran llum;
una llum ha resplendit
per als qui vivien
al país tenebrós.
(Is 9,1-6)
Després d’endinsar-nos en la Paraula de Déu, vam tenir el regal d’uns quants joves que exposaven diferents testimonis de realitats fosques que necessiten veure aquesta gran Llum que és Jesús:
L’Arnau ens va parlar de totes aquelles persones que pateixen en silenci, de totes les pors i inseguretats que ens frenen. El Felipe ens va recordar la importància de la cura del planeta i ens animava a seguir lluitant pel nostre futur, un futur que sembla que trontolla, però que alhora batega de desig per viure. Finalment, l'Ares ens va parlar de les persones sense-sostre i sense llar, pregant perquè tothom tingui un lloc on viure sense carregar una motxilla plena d'etiquetes.
Com hem d'anunciar el Regne de Déu si ni tan sols ens hi apropem?
Com a joves només ens queda aquest compromís de seguir endavant lluitant pels nostres ideals i per totes aquelles persones que encara no viuen en pau, ja sigui pels desastres naturals, per la falta d'una llar digna o per qualsevol altra injustícia. També ens queda aquest compromís de portar la nostra llum allà on anem, que sapiguem guiar aquells que estan perduts i ser valents per respondre a la nostra crida.
I, després de tot, jo em pregunto: estem disposats a posar-nos a caminar?
Irene Aventín
Monitora d’esplai i estudiant de 2n d’Infermeria
