Jove del Bisbat d’Urgell aixeca’t i sigues testimoni!
En aquest nou article del SIJ ens parlen els joves del Bisbat d’Urgell i el Papa Francesc.
Claudia Grecia Gómez Rondal de Puigcerdà, 19 anys: Mai no estem sols, sempre tenim algú que ens mira des del cel, Ell sap totes les teves guerres, el que passa en la teva vida, Ell és sempre dins del nostre cor, Ell fa que ens aixequem per més difícil que sigui aixecar-nos per nosaltres mateixos. Sé que Ell ens agafa de la mà i ens acompanya, perquè no estem sols. Ell ens dona pau i força per seguir endavant.
Papa Francesc: No tingueu por dels dubtes, al contrari, els dubtes són “vitamines de la fe”, ajuden a fer-la més forta i robusta, més conscient, i la fan créixer, la fan més lliure i més madura. La fe és això, un camí quotidià amb Jesús que ens porta de la mà, ens acompanya i encoratja, ens aixeca quan caiem i mai no s’atemoreix. Aquest és el cor de la fe: som fills estimats de Déu! Déu vetlla per nosaltres i mai no deixa d’estimar-nos.
Juan Sebastian Ávila Vega de Puigcerdà, 19 anys: Dios es la esperanza que me mantiene vivo ante cualquier situación. En Él encuentro la paz interior que necesito ya que sigo sin problema alguno aquella frase tan hermosa que dice: “ama a Dios sobre todas las cosas y al prójimo como a ti mismo”. Es fácil pensar que se puede llevar a cabo pero no, necesitas tiempo y dedicación. Dedicación a querer ser mejor y tiempo para darles a tus hermanos.
Dafne Pijuan Garcia de Balaguer, 18 anys: Per a mi aquesta frase “jove aixeca’t i sigues testimoni” significa que s’ha de ser partícips de l’Amor i repartir-ho arreu. Ja sigui de l’amor que tu dones, del que hi ha al teu voltant, de les persones que reparteixen amor als més desfavorits. Ser testimoni i viure de primera mà aquesta fluctuació d’amor i també ser coneixedora de les injustícies i lluitar-hi. Aixecar-te, ser conscient i experimentar les coses que passen al teu voltant i sobretot de voler que a tots aquests espais als quals falta amor repartir-n’hi, ensenyar i educar als altres amb estimació i paciència..
Papa Francesc: Muchos hoy son de “redes sociales” pero poco “sociales”, encerrados en sí mismos, prisioneros del teléfono. ¿Qué bonito, en cambio, es estar con los demás, descubrir la novedad del otro, cultivar la mística del conjunto, la alegría del compartir, el ardor de servir.
Marta Besolí Borrallo d’Andorra, 20 anys: És un temps on la societat i els engranatges que mouen el món són de màxima complexitat, i encara s’han vist més afectats per factors com la pandèmia de la Covid-19. Són moments difícils on costa veure la llum d’entre tanta foscor. Són moments on costa gestionar tota aquesta barreja de sensacions i sentiments que ens ocasiona el que vivim i és per això que: Joves del Bisbat d’Urgell que us encoratjo a deixar de mirar a terra i eleveu la vista al cel, per trobar aquest reconfort que ens ajudi a reconduir-nos en el camí. Alçant-nos sentirem una mà que ens acompanya, i que ens fa sentir menys sols. I és aquí on t’adones que tu mateix/a ets testimoni de l’Amor de Déu, que no t’abandona i t’ajuda a fer aquell pas cap endavant per molt que la incertesa regni en el nostre dia a dia.
Papa Francesc: Si us plau, no heu de deixar-vos paralitzar per la por, somieu en gran! I somieu junts! Sempre hi haurà qui vulgui aturar-vos, algú que diu “deixa-ho estar, no t’arrisquis, és inútil”, aquests són anul·ladors dels somnis, sicaris de l’esperança, els incurables nostàlgics del passat. Vosaltres, si us plau, alimenteu la valentia de l’esperança. Això es fa per mitjà de les teves decisions. Escollir és un desafiament, és afrontar la por al que és desconegut, a sortir del pantà de l’aprovació, és decidir-se a emprendre la vida entre les pròpies mans, per a prendre decisions adequades. Podeu recordar una cosa: les bones decisions inclouen sempre als altres, no només a un mateix. Aquestes són les decisions per les quals val la pena arriscar-se. Us desitjo la valentia de seguir endavant, el coratge d’arriscar-se i anar a l’encontre dels altres. Cadascú de vosaltres es trobarà a si mateix en els altres i hi trobaran el sentit de la Vida. Déu us estima, sigueu valents! Seguiu endavant!
