El papa Francesc, en el capítol 4rt de la Christus Vivit, es dirigeix als joves anunciant-los el més important, les tres grans veritats que tots necessitem escoltar sempre (nº 111). Diem que els joves s’han distanciat de l’Església, però la veritat es que, la gran majoria dels joves d’avui, ni tan sols han tingut un primer acostament previ.

Existeix una sola paraula que englobi a tots els joves del món?

Com seria Jesús adolescent? Entremaliat, obedient, poruc, setciències? Passaria la famosa “edad del pavo”? Tindria les típiques crisis de l’adolescència, preguntant-se constantment per la seva identitat i qüestionant el seu entorn? El capítol segon de CV ens encoratja a fer aquest divertit exercici de la imaginació. La raó però és molt seriosa. Està en joc el sentit de la pastoral juvenil. Si no som capaços d’imaginar-nos Jesús “jove entre els joves” no podrem dir als joves que poden seguir, sense deixar de ser adolescents, a Jesucrist.

Tinc el desig d’animar-te a la lectura d’aquest document, tot compartint les següents paraules: ... un pot passar la seva joventut distret, volant per la superfície de la vida, endormiscat, incapaç de conrear relacions profundes i d’entrar en el més pregon de la vida. D’aquesta manera prepara un futur pobre, sense substància. O un pot gastar la seva joventut per conrear coses boniques i grans, i així prepara un futur ple de vida i de riquesa interior.

Estimat/da jove: el bon papa Francesc t’ha escrit una preciosa carta. Llegeix-la sencera. Val la pena! És entranyable. Te l’ha escrit amb molta tendresa i estimació, pensant en tu. De fet, ens l’adreça també a tots i a totes: pastors i fidels. És que, com ell mateix afirma, “ésser joves, més que una edat, és un estat del cor.” Francesc s’ha deixat inspirar per la riquesa de les reflexions i diàlegs del Sínode que va tenir lloc l’any passat. En la seva paraula ressonen les veus de milers de creients d’arreu del món que van fer arribar les seves opinions al Sínode.