Quan vaig començar en el món de la pastoral amb els joves tenia 25 anys i m’havien acabat d’ordenar. Era jove i el bisbe d’aquella època deuria pensar que els joves evangelitzen els altres joves i si ho va fer per aquest motiu, tenia raó, també el papa i els pares sinodals tenen clar que per arribar als joves allunyats el millor és un jove cristià convençut.

Què vol dir això, en una cultura de la provisionalitat, líquida, del ara i aquí en l’Europa consumista, individualista occidental? El títol posa quelcom necessari per no oblidar la importància de les arrels de les generació: «Perquè és impossible que algú creixi si no té arrels fortes que ajudin a estar ben sostingut i agafat a terra. És fàcil envolar-se quan no hi ha res on subjectar-se» i de les arrels que Europa necessita per sobreposar-se a les adversitats.

Després d’haver-nos tatuat el missatge que ens deixa per a tots els joves (Déu t’estima, Crist et salva, Ell viu i l’Esperit dona vida), el papa ens proposa observar alguns camins a recórrer durant l’estat de la joventut... dels anys o del cor!